La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals.

Es deu principalment a la barreja de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combustió, com ara òxid nitrós NO₂, òxid nítric NO₃ o diòxid de sofre SO₂ que en combinar-se amb l'aigua generen àcid nitrós HNO₂, àcid nítric HNO₃, i àcid sulfúric H₂SO₄. És un fenomen que al llarg de la història de la terra havia ocorregut molts de cops de manera espontània com per exemple degut a les erupcions volcàniques però que s'han vist accelerades i sovintegen d'ençà que l'era industrial a dut a terme una crema en massa dels recursos de matèria orgànica del planeta.

La pluja normalment presenta un pH d'aproximadament 5.6 (lleugerament àcid) a causa de la presència del CO₂ atmosfèric, que forma àcid carbònic, H₂CO₃. Es considera que és pluja àcida si presenta un pH inferior a 5, i pot arribar al pH del vinagre (pH 3).

Les zones del món més afectades per la pluja àcida són la part oriental de Nord-Amèrica i Europa Central. Aquestes zones coincideixen amb països "súper" industrialitzats. El Japó també és una de les zones amb un alt nivell de contaminació per pluja àcida.